dimecres, 15 de febrer de 2012

EL DIA QUE VA NEVAR


El dia que va nevar
Des de casa es veien els arbres pelats, resseguits per una fina capa de neu, com si li haguessin abocat un iogurt. Les teulades dels veïns estaven cobertes de neu , i semblaven canelons amb beixamel.
Pujant cap a l’escola la neu queia, silenciosa com mai, es posava dolçament sobre els arbres. Hi havia un ambient gèlid, però malgrat això tothom somreia.
Des de la finestra de l’escola es veia un paisatge congelat, de tots els arbres disfressats de blanc. Quan mirava el poble semblava una d’aquelles boles de vidre que tenen neu a dins, d’aquelles que es venen per Nadal. Semblava màgic.
La neu brillava sobre els caps de la gent que passava . Queia sobre les plantes com si fos gelat de nata i menta. La neu queia, lleugera, com cotó de sucre.
Quan vam sortir al pati, vam pujar al menjador i vam mirar endavant. Es veia un preciós paisatge blanc, com si fos un pessebre enfarinat.
Aquell dia va ser màgic i tant de bo torni a nevar.

Irina Edery Roca
(Alumne de 6è)